Col·laborador docent

Crec que la incorporació de professionals del medi ambient a la funció pública exigeix alguna cosa més que el domini tècnic; cal comprendre els marcs normatius, institucionals i socials en què es prenen decisions amb impacte sobre el territori, els ecosistemes i la ciutadania, així com assumir la responsabilitat inherent a l'exercici d'un poder públic que es legitima en la confiança social.

Per tant, la formació dels ambientòlegs que aspiren a accedir al cos superior de l'Administració Pública no ha de considerar-se només com una preparació instrumental, sinó com un espai per consolidar el criteri, la vocació de servei i la consciència de responsabilitat.

En aquest sentit, la responsabilitat del docent en dissenyar els continguts formatius coherents i alineats amb els marcs legislatius autonòmics, estatals i europeus, ofereix resposta a la necessitat de contribuir a un exercici del poder públic responsable i orientat a l'interès general.

Escola de Formació del Col·legi Oficial d'Ambientòlegs de Catalunya

Perit Judicial Ambiental

Contràriament al que sol pensar-se, la qüestió no és què s'avalua, sinó en quines condicions es pot dir veritat quan aquesta produeix efectes jurídics i socials; el perit intervé allà on el conflicte exigeix una fixació de sentit, on s'espera que el coneixement transformi la incertesa en un punt estable, tot sabent que aquest coneixement pot actuar com a tancament anticipat, com a pretext tècnic o, en determinats usos, com a substitució de la decisió judicial, quan l'informe deixa d'orientar la decisió i passa a funcionar com a decisió substitutiva. Què s'exigeix, doncs, a la veritat en aquest context? No una afirmació concloent, sinó una relació estricta amb allò que es pot sostenir, amb els seus límits i amb les conseqüències inherents a enunciar. El problema no és l'absència de resposta, sinó la pressió constant a dir més del que el propi marc del saber permet.