Hi ha una manera d'estar al món que no s'esvaeix amb el pas del temps: la de la persona que segueix fent preguntes fins i tot quan les respostes semblen ja donades. Aquesta curiositat, més propera al gest infantil de desmuntar allò que funciona que a la seguretat de l'expert que ho dona per sabut, ens porta a travessar disciplines, habitar llenguatges diferents i desconfiar de les certeses prematures. La formació, doncs, no és l'objecte del coneixement en si mateix, sinó l'efecte inevitable d'una mirada que es nega a acostumar-se a veure el món tal com se li dóna.